EL SO

LES ONES SONORES


A partir d'una guitarra, d'un sismògraf i d'un altaveu estudiarem el fenomen de les ones sonores. Analitzarem conceptes com ara freqüència, vibracions, intensitat i propagació de les ones i veurem com es produeix l'audició, contextualitzada en l'ésser humà.


LA TRANSMISSIÓ DEL SO



Si no hi ha aire, no hi ha so, i l'Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure'n les piles. El posa dins un recipient i en treu l'aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l'aire.

L'aire és fet de partícules, d'una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l'altra fins que el moviment arriba a les orelles.

El so no es transmet només per l'aire. També es pot transmetre per l'aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.



L'ECO I REVERBERACIÓ



El so es transmet d'una manera semblant a les ones que fa una pedra quan cau a l'aigua. Quan les ones topen amb la paret, reboten i arriben a les nostres orelles més tard que el so original, perquè han fet un recorregut més llarg.

Si les parets són a prop, les reflexions del so provoquen aquella mena de cua sonora que anomenem "reverberació".

Si les parets són lluny, com que les reflexions del so triguen més a arribar a les nostres orelles, sentim aquella repetició del so que anomenem "eco".

L'eco s'acostuma a sentir en espais molt grans, com ara una vall envoltada de muntanyes ben altes. La reverberació la podem sentir en espais tancats de grans dimensions, com per exemple en un pavelló poliesportiu.

En canvi, en un espai completament obert, com ara un desert, sentiríem un so sec, sense cap mena de reflexió sonora.

EL TIMBRE I ELS HARMÒNICS



Si podem distingir un so de l'altre amb tanta facilitat és a causa de tres característiques bàsiques del sons: l'altura, és a dir, si són greus o aguts; la intensitat, si són forts o fluixos, i el timbre.

Si toquem la mateixa nota (altura), i la toquem al mateix volum (intensitat), podem distingir un instrument de l'altre pel timbre. Fins i tot dos instruments, encara que semblin idèntics, no acaben de sonar igual.

El motiu és que en tots els instruments, i en general en la majoria de sons, es creen uns altres sons secundaris. Uns sons que anomenem "harmònics".

D'harmònics n'hi ha una pila i depèn de la forma de l'instrument, del material de què està fet, de com es toca, que en sonin molts o pocs, que sonin més els parells que els senars, que només sonin els senars... Cada so té la seva forma d'ona segons les seves qualitats, entre les quals hi ha el timbre.

El cas del diapasó és una mica especial. A diferència de la majoria de sons, el del diapasó és un so gairebé pur, és a dir, que té molt pocs harmònics. Això fa que sonin pràcticament iguals dos diapasons diferents i que les seves ones siguin pràcticament idèntiques. Per això, a l'hora d'afinar, el diapasó és una bona referència.

L'ALTAVEU


El vídeo ens introdueix els mots clau d'ona sonora, vibració i pressió, membrana i energia elèctrica. Així, estudiarem el funcionament d'un altaveu i el fenomen de la ressonància i de les bandes passants de l'energia.


LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

0 comentarios:

Publicar un comentario